La meva taula

Avui, tot enfeinada, estava acabant els preparatius per marxar demà (demà!) i ordenant lleugerament la meva habitació per evitar que un tercer (com ara una adorable gallega) l'ordenés al seu gust. En un moment he col·locat tots els trastos de la taula en una caixa de sabates. En acabar m'he mirat la meva habitació amb la poca perspectiva que ofereix des de la porta. Ostres, la meva taula... de tant taulell blanc visible m'ha semblat tristíssima. Una taula buida, un armari buit... Comença a ser evident, me'n vaig. No recordo haver viscut en cap altra habitació que aquesta, la meva habitació. M'he posat melancòlica, mira (i això que sempre m'he queixat de les seves reduïdes dimensions).