asteroides

fa calor

2008-07-29T12:33:00.002+02:00

sí, fa calor, molta calor.
Avui tribunal d'erasmus, tot s'acaba (per fi, per altra banda).
Demà de tornada cap a berlin el l'últim intent desesperat d'aplaçar l'impossible. Serà un bon agost, de barbacoes i llacs, i de comiats també. Després tornar a començar... però fins llavors, tancat per vacances.

gaudim.

2008-07-15T18:53:00.002+02:00

ok, ja està. Ja he acabat els panells de projectes... tinc mal de cap i quasi una hèrnia a l'esquena...
ok, he de demanar les firmes per a la burocràcia, demà no, que esta tancat (!!!), dijous, dijous...
Enrecordar-me de baixar tot el que és important pel tribunal...
I la Rundgang és clar (el dia de portes obertes)

*del 22 al 30 de juliol a barcelona*
en òrbita

moribunds

2008-07-05T22:27:00.001+02:00

ja ens queda poc... i ho sabem, les coses canvien a poc a poc, encara que intentem resistir-nos-hi. Seguirem anant al llac fins que sigui impossible.

les coses del futbol

2008-06-19T17:01:00.002+02:00

Els alemanys només es poden permetre mostrar el seu patriotisme en dies com aquests, és a dir, en un campionat europeu de futbol. Llavors s'omplen el cotxe d'absurdes banderetes i mascotes terribles i l'únic tema possible de conversa és el futbol. Si han guanyat, si no... i si ets estranger, doncs comentar la situació de "la teva" selecció. Pobres.... cara d'incomprensió si confesses que no t'agrada el futbol i que no, no segueixes la selecció espanyola, que, de fet, preferiries que s'eliminés d'una vegada per poder tornar a fer cerveses amb els amics sense l'omnipresent televisor.

Això sí, els alemanys miren els partits amb una impassivitat admirable. Cap "ai", "ooh", "quaaasi" o "cabrón". En silenci, surts al carrer i a banda i banda, les terrasses dels bars omplen la vorera. Tots els caps miren en una direcció però ningú diu res... amb prou feines t'adones dels gols si és que n'hi ha. S'acaba el partit, paguen les cerveses i se'n tornen disciplinadament a casa.

Sempre has de preguntar qui ha guanyat.

nits de karaoke

2008-06-08T13:44:00.002+02:00

Potser a alguns us sorprendrà però m'encanten les festes karaoke. Sí, com a l'helena disfressar-se i al Josep salivar. A

hir festa d'aniversari amb barbacoa (no podia faltar, anem a un ritme de 3 barbacoes setmanals) i singstar (un karaoke evolucionat per a playstation). Tot això en una resi en ple monte as 20 min del centre de Berlin (sí, aquesta ciutat ja ho té). I vaig cantar Zombie a tot volum malgrat les meves angines.... i altres cançons que no recordo, fora de to, segurament... tot plegat molt bo. En acabar el karaoke el plan era anar-nos a banyar a un llac properi tot plegat semblava un joc de nit de campaments quan tens 15 anys... caminant sense llum, porc-senglars creuant el camí (de debó).... suposades urbanitzacions de violadors... i un noruec tot convençut recollint tota la fusta possible que trobava pel camí. Finalment, després de perdre'ns, vam arribar al llac, llavors sí, tot molt bucòlic, amb foguera i guitarra... i dormir al ras.

A les 6 tornant cap a casa, ja a plena llum del dia i veient com la ciutat es desperta a poc a poc...i diumenge tarda... al llac (again)!

setmana de workshops

2008-05-30T16:31:00.002+02:00

punts de colors

2008-05-24T19:53:00.003+02:00

* * *
Avui m'he adonat que a última hora de la tarda, quan el sol ja esta baix, cada vegada que un s-bahn passa per les vies del costat de casa meva els raigs del sol s'hi reflexen (com quan fas "la rateta" amb el rellotge i una llum) i entren intemitentment per la meva finestra. Des de dins, a un li sembla estar en un vagó de tren, d'aquells amb compartiments. L'efecte deu durar pocs minuts perquè el següent tren ja no el produeix.

feliç com un(a) nen(a) amb sabates noves

2008-05-22T19:20:00.003+02:00

doncs sí, m'he comprat unes bambes noves i estic feliç com un anís... ja sé que sona una mica materialista però és veritat. És clar que també sóc feliç per moltes altres coses, com les meves estimades classes de litografia, que és millor que el ioga (amb un cap de taller que sembla l'avi de la heidi). I pels pícnics de diumenge i les barbacoes als parcs. I pels workshops freaks de la setmana que ve. I perquè he acabat el tractament que ha acabat d'esgarrapar el que em quedava d'adolescent. I pels tres mesos dels "-i-u".

petons

de les coses bones de la vida

2008-05-14T19:56:00.005+02:00

Encara que sigui breu, et sentis guiri i sempre, sempre et quedin algunes coses per fer (i per tant, una excusa per tornar). Bon temps, millors companys i una ciutat encantadora.

"Na sdovia!"

(més fotos al faceebok)

frühlings wochenende

2008-05-04T12:22:00.002+02:00

ha sigut un cap de setmana llarg
començant el dijous amb visita paterna a la "campiña" berlinesa. Comiat oficial de la Tiana (ara cal fer el no-oficial amb tots els embotits que m'han portat mons pares). Divendres nit festa tauro a boxhagener platz. Sangria per tots i banyes de paper. Dissabte barbacoa a Grunewald (una resi de les afores)...diumenge de badar entre parcs amb famílies felices i frizbees...

i la setmana que ve a Praha!

***

verkleidungs pary im Siegmunds Hof

2008-04-28T19:07:00.003+02:00

Doncs això, festa de disfresses a la resi, Sí Helena, sí, de disfresses. Haguessis gaudit un munt.
Celebravem l'aniversari de l'Adela i 5 residents més. Dos pisos plens i una nit molt llarga.
Jo anava de marieta amb una meravellosa disfresa infantil de segona mà i unes faldilles d'animadora (també de segona mà). La resta, bé, mireu-ho al facebook.

Començo a tenir mooolta feina i em fa mal al coll. Bé, ja em coneixeu...

petons*

with a little help from my friends

2008-04-18T20:46:00.002+02:00

Visita de l'Helena i el Josep.Hem rigut molt, hem menjat encara més i hem gaudit de la ciutat.

Començo assignatures i tenen bona pinta, estic massa cansada per explicar-ho.

+ en pròximes entregues
mir

tot ve junt - o sempre plou sobre mullat -

2008-04-12T21:44:00.003+02:00

doncs això,
em trobo malament, tinc mal de panxa perquè el meu cos ha sigut incapaç de digerir les quantitats industrials del sopar d'ahir. Sopa de salmó del noruec, verdures al forn amb beixamel, lasanya i pinya triada amb molt d'amor. Vi negre, vi blanc, lambrusco, cervesa i passoa amb vodka i suc de tronja... (tot això compès entre 9:30 i 2 a.m.). I després disco. He dormit en un sofà massa petit per mi i quan m'he despertat he descobert les restes d'un festí matiner (no us recorda un pobre guacamole al sol?) quan els meus companys de trifulgues han acabat amb les sobres del sopar a les 7 del matí... déu meu... no, definitivament avui no puc sortir i he de declinar,un cop més, l'oferta dels amables erasmus de la udk (això no pot ser!).

Aquesta setmana he de perseguir professors amb el meu millor somriure per aconseguir les assignatures. Però també tinc el Josep i l'Helena com a convidats d'honor i no els negaré l'oci nocturn d'aquesta ciutat. Per tant,... que tinguem sort! Que la força ens acompanyi! I sobretot que no ens matem convisquent en 10m2. Però tinc ganes deveure-us, què carai.

Sembla que, a més, per fi ve el sol de primavera.

flames de celofan

2008-04-06T23:12:00.003+02:00

de vins

2008-04-02T18:55:00.002+02:00

Un vespre, quan jo tot just acabava d'aterrar a la ciutat, la Tiana em va convidar a prendre algo amb unes amigues del Patrick. Era una bona ocasió per practicar el meu rovellat alemany i, per altra banda, no tenia cap altre plan significatiu.

Quan vam arribar ja havien encetat una ampolla de vi que les amigues del Patrick (òbviament no recordo els seus noms) havien portat. Els alemanys beuen cervesa, en beuen molta, de fet, i a totes hores; però quan un alemany es vol fer l'intel·lectual o jove exitós, beu vi (com tothom -per altra banda-). Doncs bebem vi.

Era un vi negre sud-africà amb aires de grandesa (d'aquells que a l'etiqueta posterior t'expliquen la vida del raïm, el veremer i el seu pare). Terrible. Em van preguntar si m'agradava i jo, desplegant els meus encants en societat i el meu modest vocabulari en alemany dic que és komisch, és a dir,estrany. De debó era komisch! I vaig ser suau! Podria haver estat sincera de debó. Bé. Encara recordo la seva cara de fàstic. Al cap de poc, i establint un nou record mundial de rapidesa (entre cagada i cagada), vaig vessar una copa de vi sobre la Tiana. Oh sí. Vaig caure molt bé.

Tota aquesta història és més aviat irrellevant, però es que avui a l'Ullrich, el super més proper a la resi, m'he trobat amb una ampolla de vi sud-africà a les mans i no he pogut evitar riure sola. El vi sud-africà és el més barat de tots, això explica moltes coses. Al final, i per defensar el meu komisch, n'he comprat un d'italià.

*( potser hauria de comentar que aquella nit vam acabar en un karaoke amb sales individuals de vidre on el Patrick-fent falset- i jo vam xupar micro fins a quedar-nos sense veu... era el vi sud-africà?)

dies d'abril

2008-04-02T11:55:00.002+02:00

vaja, ja som a abril, qui ho hauria de dir.

Una passejada per Potsdam de dissabte assoleiat.

Una visita a l'Ikea per acabar d'humanitzar la meva habitació.

A poc a poc la maquinària universitària es posa en marxa i ja tinc carnet d'estudiant, he deixat de ser (no sense recança) un polissó al transport públic de berlin. Fins i tot he arreglat la bici i m'he comprat un candau.

Tinc panxeta... (i estic blanca com el marbre)

Crec que m'apuntaré a classes de francès

Crec que faré una assignatura de video

Em vull comprar una guitarra

He d'aprofitar el carnet del videoclub i veure totes aquelles pel·lícules que sempre he volgut veure però no he pogut

Vull viatjar. Hamburg, Budapest,
Moscow?

here we go again (i'll be her fool again)

2008-03-24T19:30:00.005+01:00

Doncs això mateix. Ja hi torno.

Recupero amb certa alegria la meva habitació, coprobo el prestatge de la nevera i llenço la col i les patates florides. Ho reposo amb embotits comprats amb amor paternal. M'han robat una forquilla (again), així que n'hauré de robar una. He de posar una rentadora (això és com el rotllo de paper de wc, que un sempre té la impressió que és l'únic/a que el canvia i/o que sempre se lia acaba a ell/a). Però tot em resulta agradablement familiar... ja no miro la direcció del metro (ni em preocupo per no haver-lo pagat), ni el nom dels carrers, ja no m'imuten els monuments... ignoro els museus...

però, el més important - i fet que em converteix en una pura berlinesa-
és que avui he aconseguit una bici! Me l'han deixat (somriure de rata catalana). Té les rodes desinflades i no té marxes, però és "altes art" i de color verd. Porta una enganxina de "eastberlin" i, en definitiva, és la meva bici.

*Camallarga, la teva carta des de finisterra m'ha alegrat el dia recordant-me maria la gorda i tantes altres coses. Això desmostra que el correu convencional encara funciona malgrat la meva adreça psicodèlica. No teniu excusa!

(no us equivoqueu! el títol és de Ray Charles no de merdetes del James Blunt)

semesterurlaub

2008-03-11T15:43:00.003+01:00

"del 10 al 23 de Març" tancat per vacances.

Com que he estat taaaan estressada... doncs em prenc unes petites vacances europees.

O sigui que passo per Holanda (a visitar companys erasmerus) i després baixo cap aquí!
Així que fins ara.

Petons

fa poc va nevar a la Vila del Pingüí

2008-03-08T14:00:00.003+01:00

******************************************
Però no va quallar gaire estona i amb el sol de tarda es va fondre tot. Espero que hi torni més endavant (encara que reconec que estic encantada amb aquest hivern light)

2008-03-04T22:59:00.004+01:00

vint-i-u

2008-03-02T23:49:00.002+01:00

Ja tinc els vint-i-u. No m'agraden els números senars i, per altra banda, els 20 són una edat mítica; però m'agrada com s'escriu vint-i-u.
Amb dos guionets: vint-i-u.

He tingut uns dies un pèl estressats perquè se m'han solapat les visites de mons pares (és a dir, turisme matiner) i la de lav Sílvia (turisme nocturn). Total que últimament dormo poc poc... avui em permetré el luxe de dormir 9 horetes com un nadó!

La uni ja ha tancat per vacances. La feina d'aquest trimestre quasi acabada i la consciència tranquil·la. El temps s'està tornant merdós merdós, però en fi, no es pot tenir tot.

Gràcies a tots pels missatges de felicitació i per les trucades des de terres llunyanes (o finisterra ;) ), per setmana santa ho felicitem com déu mana eh?

Molts petons

tantes petites coses...

2008-02-27T18:49:00.003+01:00

La Meri se'n va. Demà fa la seva festa de comiat i el dia tres baixa a Barcelona. Avui he anat a la seva residència a buscar coses de la seva habitació que, òbviament, no baixarà i que, per altra banda, a mi em seràn de gran profit... una altra habitació que es buida. M'ha recordat quan jo empaquetava i endreçava coses a la meva habitació de barcelona per venir cap aquí (amb la diferència que aquella segueix sent la meva habitació). I de retruc, amb les coses de la Meri, la meva impersonal habitació de residènica (malgrat que el meu desordre habitual) comença a tenir pinta d'habitació i jo començo a creure'm que va per llarg, que estic aquí, que hi visc.

Ja tinc mirall per veure'm la cara cada matí
Tinc nòrdic - deixo de dormir en sac d'acampada-
Fins i tot espelmetes...

Per altra banda, la Sílvia tot just arriba i comença el que es convertirà en el seu Erasmus, ella a Weimar - també alemanya-. De moment turisteja per Berlin i dorm en un matalàs a terra en els pocs metres quadrats buits chez moi. Però tot arribarà.

Els qui arriben, són els meus pares, puntuals el dia del meu aniversari (ow). I sí, què passa, tinc ganes que em cuidi la mama - i el papa-

mir : : en òrbita

Modern times

2008-02-25T18:38:00.003+01:00

Avui han ressucitat les pràctiques i he començat al taller de ferro (de nou). Amb uns esbossos fets a corre-cuita i amb la idea d'amoblar una mica més la meva impersonal habitació de residència amb mobles de melamina gris.

M'he sentit una mica com l'obrer de Chaplin a "Modern Times". Serres de disc que deixen anar un líquid groc (de debó!), espurnes, soldar amb davantal de pell i màscara protectora (m'haurieu de veure!)... però feliç com un anís. La meva consciència - que ja ha tornat dels encàrrecs- està tranquila.

M'espera una setmana mogudeta. La Sílvia aterra demà a Berlin! Els meus pares dijous. Dijous faig vint-i-un anys i la Meri celebra la seva festa de comiat. El divendres he de tenir enllestida la pràctica del taller... però amb bon humor tot és possible (sinó mireu Chaplin)

petons
mireia

2008-02-23T22:40:00.003+01:00

un sempre s'enlluerna en sortir de la caverna,
només has d'esperar a que se t'encongeixin les pupil·les.

2008-02-22T19:52:00.004+01:00

man kan ikke elske tiden

2008-02-21T20:16:00.003+01:00

M'he rentat el cap (ovació).

Ja no tinc febre, només una mica de mal d'estòmac (serà per la dieta de bròquil florit de nevera compartida).

I, malgrat que no fa sol, malgrat que a les 5:30 ja és fosc, malgrat que m'hagin anul·lat les prakticum... entro a la meva habitació amb olor de malalt i somric.

La bossa de roba bruta em torna a demanar pietat, i entre cançó i cançó de rock danès em plantejo si vaig al Kaffee Burger a parlar amb estranys. He enviat la meva consciència-taladro (o trepant, en català correcte) a fer "recados" pel barri. Ja tornarà, d'aquí uns dies, segur que tornarà, però fins llavors...

(Gràcies Lara)

shitty day

2008-02-18T10:55:00.001+01:00

merda...m'han anul·lat les prakticum d'aquesta setmana...buf, espero que no passi el mateix amb les de la setmana que ve... quina caca.

TIERGARTEN un divendres al matí

2008-02-15T14:59:00.002+01:00

2008-02-15T14:58:00.002+01:00

2008-02-15T14:54:00.003+01:00

coses més rares mos han de passar...

2008-02-14T14:36:00.005+01:00

ahir nit de berlinale i d'anatomia de grey. També nit de salmó (aquí el peix no abunda precisament).

tinc les mans plenes de bullofes de cremar-me els dits al taller mentre soldo...déu meu...

fins i tot m'he comprat muesli...

última hora!

2008-02-11T22:19:00.000+01:00

Definitivament baixo per setmana santa per les anàlisis!
estaré a Barcelona del 17 - 22 de Març, que ningú programi visites per setmana santa (de totes maneres els vols estan molt cars).

Així doncs, seré tota vostra durant una setmana! (serà que us enyoro una miqueta...)
molts petons
mireia

Nit de "Premier"

2008-02-11T19:33:00.000+01:00

Doncs sí senyor, contra tot pronòstic i a última hora vam aconseguir entrades per la weltpremier d'Elegy, la nova pel·lícula d'Isabel Coixet amb Penélope Cruz (increible però cert!).

7hores de cua! des de les 12 del matí! (això em recorda una altra cua, més llarga això sí, que també vaig patir a berlin -què tindrà aquesta ciutat?-). Després de tota mena de missatges contradictoris i d'esperar en una saleta enmoquetada. Eufòria col·lectiva en aconseguir les entrades (5,5€ per una premier!), felicitacions dels altres membres de la cua - ja íntims amics-. Entrem per la catifa vermella cap al Berlinale Palast. Molt glamur,cotxes oficials, un milió de periodistes...

l'anècdota: abans d'anar a fer cua havia passat pel super per intentar omplir el buit de la nevera, també portava un pot de sabó de rentadora... jo creia- tots ens ho pensavem-que a les15hr podriem comprar l'entrada i anar a casa fins les 19... però no va ser així de manera que vaig entrar amb la motxilla a reventar. L'hostessa em demana que obri la bossa i em diu - keine getränke, bitte (cap beguda,si us plau) i jo-??? es ist aber kein getränk!! (però si no és cap beguda!) I li ensenyo el detergent color piruleta marca gut und günstig (o sigui tipus dia o hacendado)....déu méu....ja veieu que no se'm pot dur enlloc! la noia encara riu però jovaig entrar a la premier.

La pel·lícula regular... més aviat descepcionant, potser m'havia fet masses il·lusions... tòpica, previsible.... massa penélope i poca coixet. La Coixet, per cert, va aparèixer tartamudejant a l'ecenari i va dir nosequè sobre que el que tenia a la copa no era cava català i un parell d'excentricitats més.

Així que ja ho veieu. Dimecres Happy go-lucky, també dimecres cua per premier de Michel Gondry el dissabte. Diumenge fi de festa amb Belle de jour. No em puc queixar.

petons
mireia

corren aires de Berlinale

2008-02-08T18:28:00.000+01:00

El febrer és un mes que m'agrada. M'agrada perquè és un mes curtet i canviant (28, 29 ...quants en toquen aquest any?). Òbviament també m'agrada perquè el 28 és el meu aniversari.

Ahir caminava despreocupadament per Potsdamer Platz disposada a aprofitar les quatre hores d'obertura gratuïta de la Neue Nationalgallerie quan de sobte hem vaig trobar una multidud entre histèrica i eufòrica. Havia topat amb el Berlinale Palast just a l'hora de la catifa vermella (de debó! va ser del tot casual!). Ja no recordava que erem dia 7!

Un Scorsese gafapastas saludava alegrement a la càmera, envoltat de flash. En un moment em vaig distreure perquè una noia m'oferia una "Vanity Fair" (oh-déu-meu) gratuïta especial berlinale. En girar-me la multitud s'estirava dels cabells davant de Mike Jagger que no cabia en la seva satisfaction (d'acord, broma fàcil).

El museu fantàstic. Hi he de tornar.

Avui coses menys glamuroses. Ruta fotomaton per Berlin. No,res interessant, només necessitava les fotos per demanar el vot per correu. Sí senyor, no se'm pot retreure res eh Pablo! En principi ja està sol·licitat (després de 45min de gran eficiència al consulat ejpanyol) només he d'esperar que la burocràcia funcioni...

Ara que he acabat la revista estic treballant als tallers. (El tècnic -Herr Ochs- em mira encuriosit pensant d'on cony he sortit i exactament què hi faig allà. En fi). Dino pràcticament cada dia a la Mensa, el menjador universitari, on un plat únic em costa uns 2-2,5€ (complert, amb acompanyament i CARN!). Començo a fer coneguts per aquí, a la resi, a la mensa... Berlin és immens, però com a totes les ciutats - malgrat que es digui el contrari- es produeixen contínuament trobades casuals. O això o la comunitat de catalans vivint a Berlin és extraordinàriament nombrosa. Tinc ganes de conèixer locals, però són excessivament distants.

Més bones notícies (al menys per mi i m'és igual el què en penseu al respecte): pro7 emet anatomia de grey a partir de dimecres que vé. Última temporada! Això sí, en alemany. Estrany? Probablement, però com a mínim faré pràctiques m'entre deixo que se m'estovi el cervell.

Més coses... potser baixo a Barna per setmana santa, m'he de fer uns anàlisis (sí josep, corregeix-me si us plau) i encara no sé si me'ls puc fer aquí. Està per veure. Si algú pretén pujar per setmana santa que m'avisi. Us mantindré informats.

Foto: la meri en un d'aquests bars taaan molons de la Kunsthaus Tacheles. Sembla mentida que sigui la primera foto d'ella que tinc. Sóc una pèssima reportera. En tot cas, en el mateix pis un cine molt pafo (a l'estil meri - pa follar) on fan pelis alternatives en una sala que enlloc de butaques convencionals té sofàs de pell vermella (grrr). Per cert dimarts vaig veure Persèpolis - per segona vegada però en alemant) amb la Tiana.

Petons,
Mireia
(déu n'hi dó quin post més llarg eh!)

adreça!

2008-02-06T11:52:00.000+01:00

per aquells que encara miren els sobres a través de la llum per veure'n el contingut...

WH Siegmunds Hof,
Siegmunds Hof 2,
762-01-03-060
10555 Berlin

(ja se que és rara però és la meva adreça)

"Que us donguin pel cul, acadèmics de merdaaa"

2008-02-05T17:56:00.000+01:00

El títol fa referència a una cançó que em va cantar la meri. L'original no l'he sentit però em fio de la seva fidelitat; es diuen "Herois de la Catalunya profunda" o quelcom semblant. Total, que hi ha molta veritat en la lletra d'aquesta cançó i sovint hi penso.

Ahir vaig enviar un mail a Elisava. No sé perquè però mai m'entenc amb les administracions (públiques o privades). Probablement sóc jo. O senzillament que parlant la gent no s'entén.

També penso sovint en allò de que som "analfabets emocionals" (aqui una cita gafapasta perquè veieu que no m'estic tornant catalaneta rural ara que estic tant lluny i en una metròpoli).
I tant que ho som.

Crec que us he enviat un mail a tots però en tot cas, ja he penjat fotos al facebook. M'adono que falten fotos de festorro. Aviat.

Petons

http://www.facebook.com/album.php?aid=25827&id=534074166&ref=mf

Un llapis d ikea

2008-02-04T12:25:00.000+01:00

Disssabte em vaig traslladar. Finalment. La que sera la meva habitacio durant aquests sis mesos, uns 10 metres quadrats amb finestral al fons, amoblada.

A la tarda vam anar a l Ikea amb la Tiana a comprar el kit de supervivencia (unes cortines per tapar la claror de les 6 del mati, una paella, uns ganivets - per la cuina, obviament-). La Lara ja sap com magrada l Ikea, com ens agrada.... vaig passar pel costat del restaurant mirant de reüll...

I ja mhe instal.lat. La veritat es que hi ha espai per tot. Ahir vaig coneixer una noia digualada que em va convidar a un aniversari a la setena planta. Catalans, francesos, italians i fins i tot un turc. Molt menjar. I molt vi. Bona gent.

petons, mireia

Per cert, ja comenco a tenir calendari de visites, us les comento perque no es solapin les unes amb les altres :
del 26 - 5 ve la Silvia (de la uni)
del 28 -1 venen els meus pares

jeden mittwoch im Mittwoch

2008-02-01T19:15:00.000+01:00

Doncs això, cada dimecres al Mittwoch, aquest és el nostre jurament. Us explico: el Mittwoch és un autèntic antro berlinès d'aquells que fan història. Per entrar-hi al contrassenya (de debó!) que de fet no sabiem, però unes noies ens van colar amablement. Baixem unes ròniegues escales i un home amb una taula diminuta ens cobra l'entrada (3€) i ens col·loca tampó al braç conforme hem pagat. Hi ha diferents models: llagosta, cor (l'òrgan no el símbol), sistema respoructiu femení... A dins és un soterrani estrany, ambelsostre molt alt i les parets de maó vermell sense enguixat. A la sala de ball sona rumbeta (de tant bona l'amor s'hi posa), potser per aixo hi ha tant llatins per aqui. A l'altre banda, sofàs que esperen companyia, un futbolí (dels de veritat!), un billar i una taulade ping-pong! Esveu que aquí hi són molt aficionats: hi juguen fent rondes de tots-contra-tots de manera que una pila de gent corre al voltant de la taula, tornant-se la pilota. Molt autèntic. També hi ha una barra,es clar.

No duia la càmera, però el pròxim Mittwoch ho documento

petons

EXTRA!EXTRA!

2008-01-24T16:54:00.000+01:00

Excel·lents notícies des de Berlin. Ja tinc residència! Ha sigut bufar i fer ampolles, de fet, tant fàcil que encara no m'ho crec. Prou entrevistes absurdes! Visca la vida comunal i lasciva estudiantil!
Aixo és massa,a 10 min de la meva facultat, mirant a l'Spree (vegeu la foto!) i al costat del tiergarten (fantàstics pícnics d'estiu) i tot pel mòdic preu de 160€/mes! Té gimnas,bar, sala de música (jo tampoc sé exactament a què es refereixen...) i laboratori de fotos!... L'habitació ha de rondar entre els 12 i 30 m2, pel preu deu ser d'uns 15 o aixi (15m2! vegeu el primer article del blog!) de debó que no m'ho crec!- santa merda de palerm...-

P.D.:Rojus,aixo seria un lloc ideal per viure-hi tots plegats, s'us troba a faltar. Sabeu que us espero.

Molts petons

Zimmer gesucht

2008-01-20T19:15:00.001+01:00

Avui primera entrevista en un pis compartit (un "WG"). Una "hinterhaus" - vol dir que s'hi entra a traves dun pati interior- amb una habitacio molt xula de 25 m2 amoblada, a prenzlauer berg. M'han fet una mena de qüestionari... (quan em volia quedar, que estudiava, com salvaria el mon - de debo...) en fi, en principi tot be pero busuquen algu que sigui haupmieter (o sigui que tingui un aval). No se, continuare buscant...

La merda de Palerm

2008-01-18T11:53:00.001+01:00

No em malinterpreteu, no tinc res en contra de la capital siciliana, el titol es purament descriptiu. El cas es que durant les vacances de nadal a sicilia - amb pares i germana - els meus peus de somniatruites van trepitjar un nombre exageradissim dexcrements de gos. Aixo era ja pels volts de cap dany i ja sabeu que es diu, que trepitjar merda porta sort. Sincerament considero que es forca desagradable (sobretot quan et passa tres vegades al dia) pero hi ha part de rao. He tingut sort. No es que mhagi tornat supersticiosa, pero el cas es que estic maquetant (juntament amb una altre dissenyador) la revista de la UdK "Eigenart".

Per altra banda, per problemes burocratics encara no estic oficialment matriculada pero crec que dilluns entrare als tallers amb cara de "oh si jo estudio aqui de tota la vida" - llastima que en parlar em delati, pero en fi, per morro que no sigui. Probablement, a causa dels mateixos papers (soc una sense papers?!) no crec que pugui entrar a la resi de la Meritxell (es veu que les merdes no cobreixen aquest aspecte), pero mira em buscare un piset compartit, i a viure.

Molts petons

Rote von Buchstaben

2008-01-16T15:05:00.000+01:00

Avui mhe inscrit en un curs dalemany en textos de filosofia i literatura, heu vist? sera que us trobo a faltar i, malgrat que se que no trobare uns rojus com vosaltres enlloc, doncs mira, lesperanca es lultim que es perd. Les classes en questio son en uns centres socials molt xulos que tenen per aqui, les Volkshochschule, comenco dimarts 22, a veure que tal.

(a la imatge, el bo den Schopenhauer)
(he donat unes vacancetes als accents, apostrofs i c trencades, tornaran aviat)
molts petons

tocat i enfonsat

2008-01-14T20:33:00.001+01:00

un mal dia

petit resum

2008-01-13T18:26:00.000+01:00

Aterrissatge be, la putada es que el divendres loficina internacional no estava oberta (tenen un horari raro de collons) i encara no he pogut contactar amb la uni, total, que, efectivament, porto quatre dies tocant-me la pera. Ahir finalment vaig quedar amb la Txell i un ramat (unes 6 o 7) d´amigues catalanes seves, vam anar a una botiga de roba de segona ma que t´encantara, ja thi portare. Despres birretes amb uns nois catalans que tambe estan derasmus i un italia que tambe fa disseny industrial i em va explicar per sobre el quer feien i tal cual, bona gent - encara que tampoc he tingut temps de parlar-hi molt-.

I res, avui, dolce fare niente, hem anat als mercadillus de diumenge - tambe amb txell and company- i ara estic gossejant per ´lalberg... a veure si tinc valor i em cuino un sopar digne avui... tinc ganes de trobar pis ja que aixo de lalberg es una mica conyas; avui una asiatica - diria que japo- del meu dormitori estava connectada a internet amb el seu apple cacho molong a les 7.30 del mati!!!! laltre dia vaig xerrar durant dues hores - amb el meu esplendid angles no us penseu eh- amb una brasilenya. Tambe vaig anar a deixar lordinador a casa del noivo alemany duna amiga de ma germana (toma ja) i vaig tenir una petita conversa plena derrors gramaticals, en fi a veure si ho milloro aixo.

preparat congelat + butter + flasche cola=3,79€

2008-01-11T18:40:00.000+01:00

Això és exactament el que esdevindrà el meu sopar d'avui. Ja sé que no sona meravellós però a hores d'ara el meu cap (de calataneta garrepa, no ho oblideu) es debat entre menjar com una persona o una economia sostenible... en fi, ho aconseguiré!

De la resta, res especial, l'oficina d'afers internacionas no obre els divendres (!!!) o sigui que fins dilluns nanai. Avui m'he passejat per Berlin amb careta de turista i he constatat que el meu alemany està molt, però molt rovellat (m-e-r-d-a), per altra banda tothom se'm dirigeix en anglès. M'he acabat comprant un còmic a Kreuzberg - per fer pràctiques, és clar-(ja veieu que la distància no em canvia).No hi ha neu...no fa gaire fred i el clima és sec (tinc la boca pastosa).

Finalment sembla que aquesta nit anirem amb la Meritxell a fer una birra (si els mails son llegits a temps...) aveure si m'ensenya els "bajos fondos".

P.D: felicito al pablo per dignar-se adeixar un comentari (encara que amb poc contingut), pel que fa a la resta, VULL QUE COMENTEU! m'és igual si m'expliqueu la peli del diumenge o el centrfugat de la vostra rentadora: vull notícies! - per cert jus, ja em pots taquigrafiar els capítols nous d'anatomia de grey).

Moltes gràcies per la vostra atenció
Estació espacial Mir (en òrbita)

P.D.

2008-01-09T20:40:00.000+01:00

pròximament entrgues més animades

La meva taula

2008-01-09T20:27:00.001+01:00

Avui, tot enfeinada, estava acabant els preparatius per marxar demà (demà!) i ordenant lleugerament la meva habitació per evitar que un tercer (com ara una adorable gallega) l'ordenés al seu gust. En un moment he col·locat tots els trastos de la taula en una caixa de sabates. En acabar m'he mirat la meva habitació amb la poca perspectiva que ofereix des de la porta. Ostres, la meva taula... de tant taulell blanc visible m'ha semblat tristíssima. Una taula buida, un armari buit... Comença a ser evident, me'n vaig. No recordo haver viscut en cap altra habitació que aquesta, la meva habitació. M'he posat melancòlica, mira (i això que sempre m'he queixat de les seves reduïdes dimensions).