El febrer és un mes que m'agrada. M'agrada perquè és un mes curtet i canviant (28, 29 ...quants en toquen aquest any?). Òbviament també m'agrada perquè el 28 és el meu aniversari.
Ahir caminava despreocupadament per Potsdamer Platz disposada a aprofitar les quatre hores d'obertura gratuïta de la Neue Nationalgallerie quan de sobte hem vaig trobar una multidud entre histèrica i eufòrica. Havia topat amb el Berlinale Palast just a l'hora de la catifa vermella (de debó! va ser del tot casual!). Ja no recordava que erem dia 7!
Un Scorsese gafapastas saludava alegrement a la càmera, envoltat de flash. En un moment em vaig distreure perquè una noia m'oferia una
"Vanity Fair" (oh-déu-meu) gratuïta especial berlinale. En girar-me la multitud s'estirava dels cabells davant de Mike Jagger que no cabia en la seva
satisfaction (d'acord, broma fàcil).
El museu fantàstic. Hi he de tornar.
Avui coses menys glamuroses. Ruta fotomaton per Berlin. No,res interessant, només necessitava les fotos per demanar el vot per correu. Sí senyor, no se'm pot retreure res eh Pablo! En principi ja està sol·licitat (després de 45min de
gran eficiència al consulat ejpanyol) només he d'esperar que la burocràcia funcioni...
Ara que he acabat la revista estic treballant als tallers. (El tècnic -Herr Ochs- em mira encuriosit pensant d'on cony he sortit i exactament què hi faig allà. En fi). Dino pràcticament cada dia a la Mensa, el menjador universitari, on un plat únic em costa uns 2-2,5€ (complert, amb acompanyament i CARN!). Començo a fer coneguts per aquí, a la resi, a la mensa... Berlin és immens, però com a totes les ciutats - malgrat que es digui el contrari- es produeixen contínuament trobades casuals. O això o la comunitat de catalans vivint a Berlin és extraordinàriament nombrosa. Tinc ganes de conèixer locals, però són excessivament distants.
Més bones notícies (al menys per mi i m'és igual el què en penseu al respecte): pro7 emet anatomia de grey a partir de dimecres que vé. Última temporada! Això sí, en alemany. Estrany? Probablement, però com a mínim faré pràctiques m'entre deixo que se m'estovi el cervell.
Més coses... potser baixo a Barna per setmana santa, m'he de fer uns anàlisis (sí josep, corregeix-me si us plau) i encara no sé si me'ls puc fer aquí. Està per veure. Si algú pretén pujar per setmana santa que m'avisi. Us mantindré informats.
Foto: la meri en un d'aquests bars taaan molons de la Kunsthaus Tacheles. Sembla mentida que sigui la primera foto d'ella que tinc. Sóc una pèssima reportera. En tot cas, en el mateix pis un cine molt
pafo (a l'estil meri -
pa follar) on fan pelis alternatives en una sala que enlloc de butaques convencionals té sofàs de pell vermella (grrr). Per cert dimarts vaig veure Persèpolis - per segona vegada però en alemant) amb la Tiana.
Petons,
Mireia
(déu n'hi dó quin post més llarg eh!)
La Meri se'n va. Demà fa la seva festa de comiat i el dia tres baixa a Barcelona. Avui he anat a la seva residència a buscar coses de la seva habitació que, òbviament, no baixarà i que, per altra banda, a mi em seràn de gran profit... una altra habitació que es buida. M'ha recordat quan jo empaquetava i endreçava coses a la meva habitació de barcelona per venir cap aquí (amb la diferència que aquella segueix sent la meva habitació). I de retruc, amb les coses de la Meri, la meva impersonal habitació de residènica (malgrat que el meu desordre habitual) comença a tenir pinta d'habitació i jo començo a creure'm que va per llarg, que estic aquí, que hi visc.
