EXTRA!EXTRA!

Excel·lents notícies des de Berlin. Ja tinc residència! Ha sigut bufar i fer ampolles, de fet, tant fàcil que encara no m'ho crec. Prou entrevistes absurdes! Visca la vida comunal i lasciva estudiantil!
Aixo és massa,a 10 min de la meva facultat, mirant a l'Spree (vegeu la foto!) i al costat del tiergarten (fantàstics pícnics d'estiu) i tot pel mòdic preu de 160€/mes! Té gimnas,bar, sala de música (jo tampoc sé exactament a què es refereixen...) i laboratori de fotos!... L'habitació ha de rondar entre els 12 i 30 m2, pel preu deu ser d'uns 15 o aixi (15m2! vegeu el primer article del blog!) de debó que no m'ho crec!- santa merda de palerm...-

P.D.:Rojus,aixo seria un lloc ideal per viure-hi tots plegats, s'us troba a faltar. Sabeu que us espero.

Molts petons

Zimmer gesucht

Avui primera entrevista en un pis compartit (un "WG"). Una "hinterhaus" - vol dir que s'hi entra a traves dun pati interior- amb una habitacio molt xula de 25 m2 amoblada, a prenzlauer berg. M'han fet una mena de qüestionari... (quan em volia quedar, que estudiava, com salvaria el mon - de debo...) en fi, en principi tot be pero busuquen algu que sigui haupmieter (o sigui que tingui un aval). No se, continuare buscant...

La merda de Palerm

No em malinterpreteu, no tinc res en contra de la capital siciliana, el titol es purament descriptiu. El cas es que durant les vacances de nadal a sicilia - amb pares i germana - els meus peus de somniatruites van trepitjar un nombre exageradissim dexcrements de gos. Aixo era ja pels volts de cap dany i ja sabeu que es diu, que trepitjar merda porta sort. Sincerament considero que es forca desagradable (sobretot quan et passa tres vegades al dia) pero hi ha part de rao. He tingut sort. No es que mhagi tornat supersticiosa, pero el cas es que estic maquetant (juntament amb una altre dissenyador) la revista de la UdK "Eigenart".

Per altra banda, per problemes burocratics encara no estic oficialment matriculada pero crec que dilluns entrare als tallers amb cara de "oh si jo estudio aqui de tota la vida" - llastima que en parlar em delati, pero en fi, per morro que no sigui. Probablement, a causa dels mateixos papers (soc una sense papers?!) no crec que pugui entrar a la resi de la Meritxell (es veu que les merdes no cobreixen aquest aspecte), pero mira em buscare un piset compartit, i a viure.

Molts petons

Rote von Buchstaben

Avui mhe inscrit en un curs dalemany en textos de filosofia i literatura, heu vist? sera que us trobo a faltar i, malgrat que se que no trobare uns rojus com vosaltres enlloc, doncs mira, lesperanca es lultim que es perd. Les classes en questio son en uns centres socials molt xulos que tenen per aqui, les Volkshochschule, comenco dimarts 22, a veure que tal.

(a la imatge, el bo den Schopenhauer)
(he donat unes vacancetes als accents, apostrofs i c trencades, tornaran aviat)
molts petons

tocat i enfonsat

un mal dia

petit resum

Aterrissatge be, la putada es que el divendres loficina internacional no estava oberta (tenen un horari raro de collons) i encara no he pogut contactar amb la uni, total, que, efectivament, porto quatre dies tocant-me la pera. Ahir finalment vaig quedar amb la Txell i un ramat (unes 6 o 7) d´amigues catalanes seves, vam anar a una botiga de roba de segona ma que t´encantara, ja thi portare. Despres birretes amb uns nois catalans que tambe estan derasmus i un italia que tambe fa disseny industrial i em va explicar per sobre el quer feien i tal cual, bona gent - encara que tampoc he tingut temps de parlar-hi molt-.

I res, avui, dolce fare niente, hem anat als mercadillus de diumenge - tambe amb txell and company- i ara estic gossejant per ´lalberg... a veure si tinc valor i em cuino un sopar digne avui... tinc ganes de trobar pis ja que aixo de lalberg es una mica conyas; avui una asiatica - diria que japo- del meu dormitori estava connectada a internet amb el seu apple cacho molong a les 7.30 del mati!!!! laltre dia vaig xerrar durant dues hores - amb el meu esplendid angles no us penseu eh- amb una brasilenya. Tambe vaig anar a deixar lordinador a casa del noivo alemany duna amiga de ma germana (toma ja) i vaig tenir una petita conversa plena derrors gramaticals, en fi a veure si ho milloro aixo.

preparat congelat + butter + flasche cola=3,79€

Això és exactament el que esdevindrà el meu sopar d'avui. Ja sé que no sona meravellós però a hores d'ara el meu cap (de calataneta garrepa, no ho oblideu) es debat entre menjar com una persona o una economia sostenible... en fi, ho aconseguiré!

De la resta, res especial, l'oficina d'afers internacionas no obre els divendres (!!!) o sigui que fins dilluns nanai. Avui m'he passejat per Berlin amb careta de turista i he constatat que el meu alemany està molt, però molt rovellat (m-e-r-d-a), per altra banda tothom se'm dirigeix en anglès. M'he acabat comprant un còmic a Kreuzberg - per fer pràctiques, és clar-(ja veieu que la distància no em canvia).No hi ha neu...no fa gaire fred i el clima és sec (tinc la boca pastosa).

Finalment sembla que aquesta nit anirem amb la Meritxell a fer una birra (si els mails son llegits a temps...) aveure si m'ensenya els "bajos fondos".

P.D: felicito al pablo per dignar-se adeixar un comentari (encara que amb poc contingut), pel que fa a la resta, VULL QUE COMENTEU! m'és igual si m'expliqueu la peli del diumenge o el centrfugat de la vostra rentadora: vull notícies! - per cert jus, ja em pots taquigrafiar els capítols nous d'anatomia de grey).

Moltes gràcies per la vostra atenció
Estació espacial Mir (en òrbita)

P.D.

pròximament entrgues més animades

La meva taula

Avui, tot enfeinada, estava acabant els preparatius per marxar demà (demà!) i ordenant lleugerament la meva habitació per evitar que un tercer (com ara una adorable gallega) l'ordenés al seu gust. En un moment he col·locat tots els trastos de la taula en una caixa de sabates. En acabar m'he mirat la meva habitació amb la poca perspectiva que ofereix des de la porta. Ostres, la meva taula... de tant taulell blanc visible m'ha semblat tristíssima. Una taula buida, un armari buit... Comença a ser evident, me'n vaig. No recordo haver viscut en cap altra habitació que aquesta, la meva habitació. M'he posat melancòlica, mira (i això que sempre m'he queixat de les seves reduïdes dimensions).