Un vespre, quan jo tot just acabava d'aterrar a la ciutat, la Tiana em va convidar a prendre
algo amb unes amigues del Patrick. Era una bona ocasió per practicar el meu rovellat alemany i, per altra banda, no tenia cap altre plan significatiu.
Quan vam arribar ja havien encetat una ampolla de vi que
les amigues del Patrick (òbviament no recordo els seus noms) havien portat. Els alemanys beuen cervesa, en beuen molta, de fet, i a totes hores; però quan un alemany es vol fer l'intel·lectual o jove exitós, beu vi (com tothom -per altra banda-). Doncs bebem vi.
Era un vi negre sud-africà amb aires de grandesa (d'aquells que a l'etiqueta posterior t'expliquen la vida del raïm, el veremer i el seu pare). Terrible. Em van preguntar si m'agradava i jo, desplegant els meus encants en societat i el meu modest vocabulari en alemany dic que és
komisch, és a dir,estrany. De debó era
komisch! I vaig ser suau! Podria haver estat sincera
de debó. Bé. Encara recordo la seva cara de fàstic. Al cap de poc, i establint un nou record mundial de rapidesa (entre cagada i cagada), vaig vessar una copa de vi sobre la Tiana. Oh sí. Vaig caure molt bé.
Tota aquesta història és més aviat irrellevant, però es que avui a l'
Ullrich, el super més proper a la resi, m'he trobat amb una ampolla de vi sud-africà a les mans i no he pogut evitar riure sola. El vi sud-africà és el més barat de tots, això explica moltes coses. Al final, i per defensar el meu
komisch, n'he comprat un d'italià.
*( potser hauria de comentar que aquella nit vam acabar en un karaoke amb sales individuals de vidre on el Patrick-fent falset- i jo vam xupar micro fins a quedar-nos sense veu... era el vi sud-africà?)
Doncs això, festa de disfresses a la resi, Sí Helena, sí, de disfresses. Haguessis gaudit un munt.
