24.3.08

here we go again (i'll be her fool again)

Doncs això mateix. Ja hi torno.

Recupero amb certa alegria la meva habitació, coprobo el prestatge de la nevera i llenço la col i les patates florides. Ho reposo amb embotits comprats amb amor paternal. M'han robat una forquilla (again), així que n'hauré de robar una. He de posar una rentadora (això és com el rotllo de paper de wc, que un sempre té la impressió que és l'únic/a que el canvia i/o que sempre se lia acaba a ell/a). Però tot em resulta agradablement familiar... ja no miro la direcció del metro (ni em preocupo per no haver-lo pagat), ni el nom dels carrers, ja no m'imuten els monuments... ignoro els museus...

però, el més important - i fet que em converteix en una pura berlinesa-
és que avui he aconseguit una bici! Me l'han deixat (somriure de rata catalana). Té les rodes desinflades i no té marxes, però és "altes art" i de color verd. Porta una enganxina de "eastberlin" i, en definitiva, és la meva bici.








*Camallarga, la teva carta des de finisterra m'ha alegrat el dia recordant-me maria la gorda i tantes altres coses. Això desmostra que el correu convencional encara funciona malgrat la meva adreça psicodèlica. No teniu excusa!

(no us equivoqueu! el títol és de Ray Charles no de merdetes del James Blunt)

11.3.08

semesterurlaub

"del 10 al 23 de Març" tancat per vacances.

Com que he estat taaaan estressada... doncs em prenc unes petites vacances europees.

O sigui que passo per Holanda (a visitar companys erasmerus) i després baixo cap aquí!
Així que fins ara.

Petons

8.3.08

fa poc va nevar a la Vila del Pingüí

******************************************
Però no va quallar gaire estona i amb el sol de tarda es va fondre tot. Espero que hi torni més endavant (encara que reconec que estic encantada amb aquest hivern light)


4.3.08



















2.3.08

vint-i-u

Ja tinc els vint-i-u. No m'agraden els números senars i, per altra banda, els 20 són una edat mítica; però m'agrada com s'escriu vint-i-u.
Amb dos guionets: vint-i-u.

He tingut uns dies un pèl estressats perquè se m'han solapat les visites de mons pares (és a dir, turisme matiner) i la de lav Sílvia (turisme nocturn). Total que últimament dormo poc poc... avui em permetré el luxe de dormir 9 horetes com un nadó!

La uni ja ha tancat per vacances. La feina d'aquest trimestre quasi acabada i la consciència tranquil·la. El temps s'està tornant merdós merdós, però en fi, no es pot tenir tot.

Gràcies a tots pels missatges de felicitació i per les trucades des de terres llunyanes (o finisterra ;) ), per setmana santa ho felicitem com déu mana eh?

Molts petons